La tuna és una tradició de caire ibèric, donant-se en les universitats dels estats espanyol i portuguès. També és una tradició que va arribar a Amèrica i més modernament a territoris del nord d'Europa com Holanda, Bèlgica, Irlanda, Anglaterra o França.

Si ens centrem a casa nostra i sobretot a la nostra ciutat, la tuna ha format part de la seva vida festiva mentre hi ha hagut Universitat. Hem de recordar que Barcelona es va quedar sense universitat el 1717 arran del decret de Nova Planta, i no la va recuperar fins el 1842. Amb la restauració de la Universitat torna els estudiants a la ciutat i amb ells els tunos. Estudiants que s'ajudaven a pagar els estudis amb la
seva música, d'on diu en Joan Amades que ve el qualificatiu "tunant" com "mig espavilat, mig murriet".

Diu aquest mateix autor que les tunes eren conjunts musicals de cant acompanyat d'instruments de corda, que per carnestoltes anaven per les cases benestants de Barcelona portant la seva música, joventut i alegria. Rebent a canvi un refresc i alguna quantitat en metàl·lic. Precisament van ser les tunes o "comparses de barret de cresta i manteu lluent", com també se les anomenava, les primeres en organitzar comparses de carnestoltes a Barcelona, tradició que amb el temps es va estendre a altres sectors de la ciutat. Un poeta, Josep Vilà i un compositor, el "senyor Basili" van ser coneguts com creadors de les cançons de la tuna d'aquesta segona meitat del segle.

[gravat del s.XIX. col·lecció de Joan Amades]

A Olot també es va formar durant aquest temps una estudiantina, em de suposar que d'estudiants originaris d'aquest poble o potser de joves no estudiants però que volien imitar l'estil de les tunes de ciutat. Aquesta estudiantina arreplegava diners en profit dels malalts de l'hospital, anava presidida per un dels administradors d'aquest establiment i fins i tot donava menjar als pobres de la ciutat el dimarts per la tarda.

Així doncs la tuna era un grup festiu de tant èxit al món urbà que va arribar a ser trasplantat a poblacions de caire més rural.